estic de proves ...

La "penya d'Esteiro. Uns cracks, molt cracks!!

SENSE COMENTARIS...

The End

Arribo a Fisterra, amb l'amic "brasilenyu"... estic, estem tristos.

Per la tarda varem cremar al far cosetes que ens varen acompanyar pel camí... pels camins...

Tenim sort i l'únic dia que es pon el sol és davant nostre i no em sento recompensat.

Estic trist, he vist gent que deixa la seva feina per arreglar sa casa o es carrer del barri d'infant, potser el foteran fora de les poques industries que acullen a quatre gats...

He escoltat a dones davant d'un pati que tenia la recompensa de blat de moro i verd per ses gallines que ha anat a parar a la porta de la mar, i s'ha caigut la meva cara davant homes i dones forts fisicament que per més hores que treien fang negre de ses cases, no teneien ganes ni de menjar... Tot, tot i tot (aquelles miseries que fan viure) han navegat damunt d'una riada que els mateixos veins han provocat, amb incendis.

Se el que dic. M'ho han explicat i com diuen "me salió el tiro por la culata"... quelcom així, amb altres paraules galegues, a cada troç de barra de qualsevol bar, avui, amb veu baixa de culpabilitat, trenca la humitat, les marees i les ganes de continuar treballant una terra que totes les generacions han deixat algun cop.

Sento molt escriure aquest sentimentalisme, però, tal i com llegiu ha estat.

33 - Olveiroa - Fisterra

Aquesta estapa és la darrera de la meva aventura i alhora la més sentida...
després de dinarme a Corcubión unes "cocotxes amb almejes" pasejo els darrers quilòmetres per uns carrers on netejen la puta ruina de la enveja politica, la trista realitat dels apagafocs al paro que han provocat el desgavell, la no esperada ostia que una terra que guarda a Sant Jaume MAI mereixen pels qui treballen, una ria que, cuidad en centenars d'anys, ara i avui, per uns incendis faran que fins dintre de dues temporades (50 mesos) tinguin que viure d'allò que el fachilla d'en Fraga, ara no els pot donar.

32 - Negreira - Olveiroa

En aquesta etapa, sense saber-ho, estic a 24 hores de les inundacions de Cee i la alegria d'estar a pocs més de 30 Qm. de finalitzar la pelegrinació em trobo ls pobles, camins, boscos, i tot allò que m'ha envoltat en 780 Qm. nets de vegetació que fa poc ha estat cremada i una riada, provocada per unes plujes que al no trobar vegetació han arruibat a les Rias Baixas com una bola gegant de plom calenta... bullint sobre la mantega d'un poble que prega a Déu, no mati tot allò que marisqueijen a ses ries: almejes, musclos, cloises i es marisc que fuig de la riuada de fang negre dels incendis que ells mateixos han provocat.

31 dies al Camí - Santiago Negreira

30 - Arzúa - Santiago de Compostela

29 - Palas de Rei - Arzúa

28 - Portomarín - Palas de Rei

27 - Sarria - Portomarín

26 - Triacastela - Sarria

Comenca a sortir el sol...

25 - O Cebreiro - Triacastela

24 - Villafranca - O Cebreiro

M'aixeco a les 07:15 (13ºC) Encara no plou. Tot arribarà.
A les 9 arribo a Pereje a l'únic bar que hi ha. Vaig al bany, comenca a plore i el bosc no convida a baixar-se els pantalons i treure de sobre la motxila.
10:00 Trabadelo. Hi han tronc d'ample diàmetre arreu. M'estic mullant tot, tot i tot.
11:00 La Portela Troba una senyal que em diu que queden 190 Qm. per Santiago, em poso content. Agafo un brot de fonoll del camí i com un pagesol marxo a bon ritme.
10 minuts després: Ambasmestas. Vedelles gaudint de la gespa fresca.
11:20 Vega de Valcarce. Hi han 5 oficines bancàries en un poble de no res!! Collons quanta pasta a Galicia.

Arriba la pujada a La Faba. I quina pujadeta. Ja no les recordava des del marc. (léase mars)-
M'aturo al bar de Mary. M'explica anècdotes per la cara, el fill em demana si porto CD's !!??
Óstia, ho sento noi.
Estic a poc menys de 5 Qm. per O Cebreiro. Concentració i bessons!!

15:45 Estic dutxat i polit per triar un Meson per dinar. M'enamoro d'una per la finestra (d'una cambrera), estic tendre, moll i amb gana de tot tipus...

Conec a un tal Enrique de Venezuela, en Cesc de Tarragona... l'alberg està al complert. És diumenge i els domingueros han invaït tot.

Em compro un penjoll que fa referència als cargols pintats pels celtes.

Faig el tonto i tiro quatre fotos. Trobo a Leeanne la australiana i l'acompanyo a fer un caldo gallego a mitja tarda. Quines calors m'entren, tu!!

Tinc mil apunts que ja penjaré.

Us deixo amb la seva cara i la de l'amiga:

23 - Ponferrada - Villafranca del Bierzo

Comencem bé:
El tren arriba a Ponferrada 1 hora i quart tard, o sigui a les 08:30 !!
M'oblido la capelina (ponxo) a Blanes i plou a saco !!
M'acosto a la plaça de la encina on hi ha un bareto que fan un café llastimos i m'espero fins les 10 per comprar-me'n una. No capelina=No Camino.

10:30 Comença la caminada, en 5 hores fins a Cacabelos ha parat de ploure 20 minuts.
Dino de tapes, em seco el peus al bany, que els tinc més arrugadets que la cara del avi de Heidi.

Reemprenc el Camí. Hi ha molta gent. Vaig a bon ritme hi he coincidit amb una dotzena entre guiris i de l'estat.

Arribo a l'alberg privat de la familia Jato. ës una passada. Surt el sol!! Dutxa i mitja horeta de guitarra i cançonetes amb una australiana, un anglès i el guitarrista holandès Hood. Impressionant.

A comprar, que hi falta gent als supers! El poble de Villafranca està rodejat de parres i castanyers per totes bandes i te uns carrers amb pendents que rematen als peus.

Paciència. No hi ha cuina pública, avui de bocata de xoriç i bona nit i tapat. Potser demanaré a Sant Jaume que demà no plogui.

Apa! Ja m'he menjat la primera etapa. Petons per tots, encara no he tingut temps d'oblidar-me de la gent.

Gràcies per les trucades d'en Pere Mira, en Titi, en "putu" holandès Henk i de la mama.

Fins demà.

Ja tinc les dates per acavar aquest pelegrinatge.

El divendres 22 de setembre plego de treballar a les 15h. i marxo.

Però no sé si anar a Ponferrada en tren de matinada o bé agafar un avió fins A Corunya o Santiago i després un bus o tren fins Ponferrada. Admeto propostes i consells.

El que tinc clar és que si tot va, com ha de anar, el dissabte 30 de setembre de 2006 arribaré a Santiago de Compostela i tot seguit Negreira, Oliveiroa i Fisterra.

Segur que m’acostaré a Muxía i en bus aniré a Santiago per agafar un vol fins Barcelona que pels pelegrins ens costa la meitat. Espero que encara sigui així.

Si algú s’hi apunta encara hi és a temps.

Arribo a Ponferrada, això s'acava

Rabanal del Camino

La Isabel i la seva mare ens va cuidar molt a rabanl. l'alberg és "El Pilar", privat i amb la essència del poble resorgit que ara viuen. Si podeu no us el perdeu.

Diumenge: Astorga. 1er. Aniversari de la mort del Papa Joan Pau II

He somiat amb melissa. Ahir es va emocionar entre la pintura i ls emails als amics de casa seva. No està sola, però viu quelcom diferent. ës una "mamma" desitjable, espero que duri la nostra amistat. Només ens queda això, em decidit veurens l'any que ve. estudia Pecuaria i vindrà el febrer del 2007 a Barcelona. Fins llevors... ja no ens tornarem a veure. Sincerament m'he quedat buit. Xafat. M'ilusiona massa aviat. Un petó melisa i fins aviat.

08:40 - Avui començo tard a caminar, ahir varem veure el partit del Barça-Madrid, que queda molt pelegrí de ciutat... Total: per res.

09:05 - Villares de Órbigo. Direcció Santibánez de Valdeiglesias, on a l'estiu fan als camps de blat de moro laberints pels pelegrins.

Avui hi ha més bosc i pujades i baixades i arbres que tenen arrels de travanqueta a les passes perdudes damunt ses pedres.

M'he comprat un "bordón" (alias palo de pelegrino auyenta-perros i ayuda-subidas), la veritat serveix d'alguna cosa.

12:15 - M'aturo a San Justo a poc més de 3 Qm. d'Astorga.

Decideixo anar a un alberg privat al costat del palau neogotic de Gaudí.

14:00 - Dino un estofat de bolet i una truita de riu un cop més. Deliciós.

Faig un café a el "Cuadro" m'assavento que avui fa un any de la mort de Joan Pau II i que la empressa Artesania Sacra està netejant i polint el "Botafumeiro" de Santiago per tenir-lo llest aquesta Setmana Santa, després de 150 anys sense més manteniment que passar-li un drap per sobre.

Fa un dia collonut i començo a olorar la fi del meu troç de Camí.

Avui m'he torrat la pell, he notat del desgel de les montanyes que omple d'aigua els recs, rius, torrents... alhora que el desitg de que això no s'acabi mai ompli el meu ser.

La trempera matinera és ara una altre cosa. "El Cort Inglés" diu: Que ja és primavera

Lleó - Puente de Órbigo (32 Qm.)

Deixo la ciutat i torno als poblets a peus del cim (1.500m.) on hi ha "La Cruz de Hierro" el punt més alt del Camí. Però abans...

08:00 - Surto de la ciutat i els escombriaires ens mullen les botes tot netejant a "mangueraso" les restes d'un divendres nit metropolità.
Travesso La virgen del Camino, Valverde de la Virgen, San Miguel... tot asfalt, zones industrials la N-120 dels nassos, la A-12 dels pebrots, els creuements de carreteres ... el Camí esborrat pel gris asfalt.

10:30 - A peu de carretera a San Miguel del Camino, just sobre un banc hi ha una pisarra "veleda" amb un texte de colors. ës la ofrena den Agapito als pelegrins. Dins un cistell de fils vegetals hi ha galetes, carmels i un xic de forces per qui ho necessiti. Cada dia aquest homa renova el continguts pels qui pasem per davant casa seva.

11:55 - Villarangos del Páramo. Tenia previst quedar-me aquí, però estic fard d'etapes curtes i m'allargaré 14 quilòmetres més.

13:10 - San Martín del Camino. El Bar Los Picos, lúnic lloc on fan menjar està d'obres i just li queda per acavar la cuina!! Quina casualitat.
Giran la cantonada veig una botigueta que no tanca... uf!!! Compro formatge i pernil dolç i una llauna de llenties per aquesta nit futbolera i un tomàquet i el pa? No en tenen estan esperan el cotxe que el reparteix, m'espero un quartet d'hora i marxo a la plaça dura de l'esglesia a fer-me un entrepà.

Sortint del poble veig centenars de nius de corbs que volen sobre els cotxes en marxa, sobre el meu cap. És espectacular. Criden. Recullen palets secs pels nius...

16:15 - Arribo a l'alberg privat San Miguel de Hospital de Órbigo, amb la Melisa i un anglès que ahir era al Monestir de Lleó.

L'alberg és d'allò més artístic, fins i tot té un racó pels pelegrins que vulguin pintar i es clar, jo m'hi poso.
Dibuixo un cargol i li dedico a la Melisa, la italiana que m'ha enverinat.
I fins aquí puc explicar, estic esperant que arribi mentre escric aquest texte. Potser demà us ho explico tot. Depen de com vagi, no em farà mal ni que perdi el Barça.
Bona nit i fins demà.

Dijous 30 març 2006

Recopilant dades, ordenat papers i... s'ha m'ha saltat, tu! que vols que hi faci.

Pa rematá

Texte basat en un poema de Florentino Agustín Díez González, que m'he trobat en un llibre que parla del poble:

Fuyedes los sus mocines

y una voce bien parlera

vos canta: "Fiyos, volvedes,

que aquí tenedes facienda,

que aquí Bercianos del Real Camino sospira

sospiros de mucha pena,

amorosa en el regazo

como de madre muy llena

que encrece bien la esperanza

y encrecerá la despensa."

És en castellà antic i pinzellades asturianes, ves tu a saber... la realitat pròxima queda reflexada, aquí viuen amb un sentiment com el nostre, però que si no et plora un recitador alcoholic de bar mai entendras... quina pena deixar-los demà. Mai més tindré al costat a un pagés jubilat d'un poble com aquest maltractat com el nostre.

Terradillos - Bercianos del Real Camino (La Comuna de 500 anys)

Després de dormir al privat amb llençols (només faltaria amb el que ens han robat! a 15 minuts per les vuit marxo sol cap a Moratinos (Meitat del Camí entre Roncesvalles i Santiago).

10:30 Sahagún. Penso que aquí va parar en Rafa, un dels que varen descobrir-me el Camí i ja li he dedicat puntualment una pinzellada en aquest Blog. Una abraçada als de 8è!!

Preparo amb el de Tudela un pla d'atac a Lleó de dues etapes de 20 Qm. per arribar el proper divendre. Sense presses, per variar de companyies, per aturar el temps, per fer alguna cosa, per pendre la decisió que no pensavem, per menjar-nos un "pincho de tortilla con cola" que està escrit a una pissarra d'un carrer... per fer temps en arribar a Bercianos. Per que ens dòna la gana, vaja!

13:30 - L'alberg és tancat. Una dona que es diu Tina i viu al nº9 del carrer Santa Rita ens diu que l'hospitaler ha anat a comprar, però que sempre s'atura al Bar de tornada. Esperem.

Quan decidim anar a buscar-lo al bar, s'escolta pel carrer de l'ermita enderrocada: - El hospitalero viene!!. És en Ricardo de Elche, que coneix a la Silvia de Blanes de l'Hostal Kiku. Un caxondo que ens dona de dinar i ens fa para el beure de la nit. Només faltaria.

L'edifici té 500 any, "de adobe" la escala la va fer un italià durant un més de fusta que ell mateix va comprar, el terra és de pedretes gaudinianes sense ordre i ens posa al dia de la gent del poble, de la seva vida i ens adivina les nostres.

M'ocollono d'aquest moment de plaers... Ara sí que estic de ple un altre cop en... on haig d'estar.

ës el cinquè dia i sensto que no vull marxar. Escolto (dificil en mi) les experiècies que m'expliquen, conec al Geremias, que repasa la llista de capellans que han passat pel poble... i viu just enfront de l'aberg (nº14 - Carrer Santa Rita veí de la Tina). Això es total!! i és d'on he pogut actulitzar aquestes ratlles que ara llegeixes.

Fins a Lleó no podré dir-vos res més. Això doncs: Fins ara.

Aquesta tarda comencen a caure quatre gotes i de cop gira la cantonada una pelegrina. És Melisa.

890 metres d'alçada!!! Fa fred.

El pelegrí Ramon amb els taps per si de cas jo roncava. Un crack de la tecnologia aplicada l'esport. espero retrobar-te. Una abraçada.

Avui fem un troç de Camí de 17 Qm. sense cap tipus de servei, de paisatge canviant, de res de res, la monoónia total juga un ploze psicològic amb el pelegrí com a cap lloc més de tots els camins, que es fan i es desfan i deixan i son per existir. Pit i collons !!

Mentre m'aturo assegut, com un indi, enmig del camí, sobre un pont, amb grava clavada al cul... Sí sí !!! tal com la vostra paranoia pot entendre la meva. Així estava jo quan... apareixen per sobre la meva ombre dues ombre de passes silencioses que parlen quelcom semblant a l'anglès: una parella d'Escòcia.

Hello!. Dons ello nois. Em menjen el cap sobre Catalunya i tal i tal... els hi he dit que era de Catalunya per collonar-los i coneixen perfectament de que va el rotllo.

Ja ens veurem. See you latter. Adéusiau.

Migdia.

Físicament: Collonut.

Psicològicament: un mascle de La Selva. (Comarca catalana per qui va suspendre geografia)

Amistats: Menys que l'any passat però més suc.

i... arribo a Calzadilla de la Cueza. Dino a un Hostal on el cambrer que es diu Pepe és de Cuba !!.

M'enrecordo d'en Pere de la feina i dels companys del Grup, del Taller.

Per fer-hi honor menjo Arròs a la cunana i bacallà amb xamfaina, una combinació de gustos i cultures que per un moment m'acosta a qui he deixat per uns dies. (Recods i abraçades a tots els de la feina. Un Mua! Fins i tot al Ché.)

Arriba un Bus... Baixen els de Barcelona!! M'escolten que parlo amb ma mare per telèfon en català i desitgen que finalitzi per preguntar-me d'on sóc. I pasa allò que passa sempre quan els catalanets ens trobem lluny de casa: que si conec Blanes, que si el camping, que si tal i ... Deixeu-me en pau collons!! (vaig pensar) Adéu Macos (vaig dir).

14:50 - Lédigos.

16:00 - Alberg - Terradillos de Templarios. En obres d'ampliació. Negoci pur. Em posen el sello a la acreditació i tal com baixa la estampa em demanen 7 euros ens prohibeixen utilitzar la cuina i ens obliguem a sopar per 7,50 € !! Estic cansat que si no reculo o segueixo fins trobar un altre !!

A sobre em diu la Marisa Pérez (hospitalera/dunya/recaudadora) que la seva germana té dos negocis (souvenirs i supermercat) als Pins de Blanes. Joder!!. No vull ni coneixre-la, penso.

Coneixem un avi francés que fa cada dia 50 Qm. Penso que no sóc res. Riem. Flipem per la nit. El Barça empata a Portugal i em dormo un cop més.

"Me voy pal Monasterio"

Avui a les 07:30 començo a caminar. És fosc i surto amb dubtes del poble... Clareja i sóc al costat del Canal de Castilla, que m'acompanya en monotonia fins al seu travessament per un pas/pnt que fa vertigen... l'aigua supura pels costats i senso que en qualsevol moment pot reventar (m'estarà entrant vertiguen en la planura inmensa de Burgos i Palencia?
A Frómista necessito una farmacia per comprar-me uns taps de silicona per les orelles, aquest cop ronquen molt a les nits els pylgryms que em diuen Bona Nit... però no tenen obert. La Caixa si que hi és i ben oberta, per cert.
Ariibo a quarts d'onze a Revenga de Campos, em fa mal el genoll dret i decideixo seure al costat d'una escultura d'un pelegrí a una plaça. Menjo quatre figues seques amb ametlles i al fer un glop d'aigua, la vista s'eleva fins localitzar la placa que li dona nom. Óstia Santíssima!!! Estic a la "Plaza Generalísimo Franco" !!! S'han curat de cop les molèsties a les cames, em surt un pet, faig un rot i apa siau!!
Migdia. Comença a ploure. Trec la capelina, estic a 2 quilòmetres de Villalcazar de la Sierga. Acelero.
veig un Hostal i entro. En Nacho (el navarrès) està parlan amb un malagueny, llicenciat en història d'art. M'el presenta, fem un "cacaolat calent" i para la pluja. rremprenen la caminada.
A les 14:00 arribem a Carrión de los Condes. Escollim el Monatir de Santa Clara.
Les monjes clarisses encara les tinc que veure i en cavi ens va atendre el jeperut de Notre-Dame. (Ho sento, jo ja m'entenc).
He fet rentada de roba general amb perill d'estendre-la i que plogui, però m'arrico. Fa vent i s'ha d'aprofitar.
Som quatre només (amb el Bulgar George) i ens "currem un sopar de por.
Parlem de la setmana Santa de les imatges, arquitectura, futbol, etapes següents... de mil coses.
Quina nit més plena, més, que se jo ! Quina nit de Camí!!

La segona !!

Només sortir del poble més tranquilitat fins Castrojeriz (famós pels seus alls) és diumenge i hi ha molts francesos de visita. La veritat es que és preciós. Molt de vent. Cucuts (abubillas), coloms grissos, perdius i mil ocells de companys de camí, ara comenco a ser dins un altre cop. Al mig dia travesso el riu Pisuerga i entro a Palencia. uns pocs quilómetres i dino a Ítero de la Vega on em trobo als companys d´habitació del primer dia: "Los Ramones" de Vic, en Nacho de Tudela i tres alemanys que tenen la cara molt vermella i son els cargols del grupillu.
Entarnt a Boadilla em trobo un senyor gran (Alejandro, el amigo de los peregrinos) i em recomana l´alberg privat "En el Camino". És acollonant, pati amb gespa, piscina, tot de fusta, atenció exquisida i des de on estic ara mateix actulitzar aquestes ratlles.
Hi ha un bar (El último dragón) on hi ha una peixera gegant, un puzzle gegant i serveixen BioFrutas gegants en un got de zurito gegant amb glassons gegants. És la repera!!
Fa bon temps estic content i demá hi ha una etapa tranquila que aprofitaré per visitar Frómista tal i com es mereix aquest poble mític del Camí.

Demano disculpes a la profe de catalá per qué aquest teclat no té accent obert, és metal·lic i incómode i no si val corregir, alló que es fa amb preses.

Records i abracades a tothom.

Burgos - Hontanas

Doncs aqui estic de nou. M´he trobat amb els que coneixia i a caminar. I sorpresa!! Just sota el pont de la autopista que va a León una dona deixa anar al seu gos i ve correns cap a mi creient-me que volia saludar-me i una mica més i sém menja el cabronas!! Sort del morrio, imaginat: jo per terra, la dona cridant, jo aguantat-li el cap pel collar ... un xou tu! Mil disculpes délla i palante que acavo de comencar. A mig dia estic al mig de res. Tot pla i molt de vent. Sol i sol. La solitud de la soledad. Per fi Hontanas, l´alberg Mpal. tancat i el privat sense ningú l´ocupem fins a les set que venen a controlar-nos.

En aquest poble em menjat a casa dún tal Victorino (tinc fotos, ja les posaré) que es tira el vi amb un porró al front i li cau per la cara fins la boca, un xouman.
Macarrons i xai per sopar i a dormir.

JA TINC LES DATES !!

Ja està enllestit !!
El divendres 24 de març torno a marxar per continuar el Camí.
Aquesta serà la segona aventura. La idea és fer 11 jornades des de Burgos fins Ponferrada.

Com sempre podreu seguir la experiència en viu en aquest bloc.

Apa siau !!

El Camí des de Blanes

Estic preparant una ruta que comença a Blanes fins a Barcelona i acaba a Montserrat, utilitzant senders GR-92 i GR-96 amb una variant força interessant.

Després tinc la ruta ben acotada per arribar fins a Osca i enllaçar amb el camí aragonès.

El Camí català inicia a Blanes cap a Tordera a buscar el GR-92, Sant Martí de Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Puig Castellar, Montcada, i serra de Collserola.

Un cop a Barcelona podem triar dos itineraris, el primer és un dels itineraris més freqüentats per a realitzar la clàssica travessia de Barcelona a Montserrat, actualment té una alternativa molt interessant amb l'itinerari del GR 96, el denominat Camí Romeu, el qual permet conjugar els dos itineraris o realitzar variants d'anada i tornada.

Itinerari (A): Barcelona, serra de Collserola, Sant Cugat del Vallès, les Fonts, turó de Montagut, Olesa de Montserrat, el Cairat, coll de Serra Llarga, Sant Miquel i monestir de Montserrat. (52,300 Qm.).

GR 96: Aquest és un itinerari alternatiu per a la travessia de Barcelona a Montserrat que també fa el GR 6, amb el qual es creua a la serra de les Martines.

Itinerari(B): Barcelona (Vallvidrera), pantà de Vallvidrera, ermita de la Salut, Rubí, Sant Muç, Serra de Martines (GR 6), Terrassa, riera de Gaià, Torreblanca, Vacarisses, Monistrol de Montserrat, camí dels Apòstols i monestir de Montserrat. (54,375 Qm.).

I des de “lo pelat” ens plantem a Osca en poc més de 230 quilòmetres, en 10 etapes a peu, molt suaus. Així doncs aniríem cap a Igualada (23,4), Sant Antoni Vilanova (52,4), Cervera (62,6), Tàrrega (77,1), Linyola (100,4), Algerri (128,5), Tamarite de Lilera (149), Monzón (170,6), Pertusa (201,1) i Osca (231,4).
Des de aquesta ciutat podem anar a Bolea, 250 quilòmetres des de Montserrat, per enllaçar-nos amb el camí aragonès direcció Jaca.

Hi ha una variant des de Tàrrega per anar a Saragossa i pujar fins Logronyo, si voleu.
Vosaltres mateixos, cracks!

La llàstima és que a Catalunya encara no hi hagin prou albergs per a pelegrins i que en alguns llocs s’estranyen encara quan demanes un segells com a comprovant de pas.

Però bé, hi ha gent que ho ha fet i ho farà. Ara ens toca fer-ho avui a nosaltres.

S’ha d’obrir camí tot respectant el que és Camí.

I fins a Finisterra !! Au!! Som-hi !!

Fumando espero, al monte que yo quiero...

Bé, mentre espero emprendre la segona part del meu Camí, m’entretinc en un parell d'aventures.

Una em portarà en un cap de setmana a fer-me tres cims del Montseny, com son: Matagalls (1.696m.), Les Agudes(1.703m.) i Turó de l'home (1706m.) en un cap de setmana.

L'altre prevista pel dissabte 28 i diumenge 29 de gener, és un xic més seriosa: Els Encantats 2.738 i 2.747 metres d'alçada (el Petit Encantat i el Gran Encantat, respectivament). Són als Pirineus del Pallars Sobirà, al sud d'estany de Sant Maurici a Lleida.

El Montseny el faré tot sol i Els Encantats amb la gent de l’Associació excursionista i ecologista Cordada.

Aquest dies m'estic posant en contacte amb el Grup Excursionista Malgratenc (GEM) per veure si m'apunto a altres activitats.

Tinc mono de pujada, pujades, PUJAR !!!

T’hi apuntes?

Vull tornar-hi

La meva "petita familia" de Burgos que varen coincidir amb mi fins a Logronyo, el de la esquerra és l'Enrique que junts arribarem a Burgos.
Ells em varen regalar la vieira que està penjada de la meva motxila.

Gracia majetes. Cada uno de vosotros aportasteis un impulso a cada uno de los pasos que compartimos.
Hablamos de veinticatorce temas que llenaron mi inexperiencia.
A cada uno de vosotros un abrazo, por la conversación y ayuda de Miguel Ángel, a Gloria (mujer "con un par"), Chema, Santos, Jesús y perdonarme los dos que me olvido de los nombres que da gusto, tengo que consultar mis apuntes. (Pronto rectifico el texto)... y sobretodo dejarme pelotear a Enrique, del cual llegué a acostumbrarme de sus sinfónicos desafinados ronquidos.
A todos os digo: NO ME BOICOTEEIS EL CAVA CATALÀ !!

Os he querido, de verdad que habéis marcado mi Camino...

Fins aviat.

Ja sóc aquí

Burgos: La fi del meu primer troç de Camí

Aquest darrers dies (diumenge i dilluns, no he tingut la oportunitat d'actualitzar el Bloc, a Belorado i Atapuerca no m'ha estat posible teclejar ni un sol texte per a vosaltres, però tinc molts apunts que ordenaré i fotos per decorar aquest experiment.

He estat amb Enrique caminant les darreres tres etapes, burgalès de pro, jutge militar a la reserva activa i font infinita d'anècdotes de tot tipus que ja explicaré en la extensió del meu diari.

Estic al rovell de l'ou de la ciutat i he decidit quedar-me dues nits per què m'han convidat demà a dinar al restaurant Don Nuño, Chema el seu propietari va coincidir amb mi fins Logronyo i demà a les tres tenim "olla podrida" i altres delícies per dinar. Si no m'hi presento em venen a buscar i m'apallísen...
Faltaría más Chema. Mañana allí estoy puntual.

La city és preciosa i val la pena demà laborable visitar-me-la poc a poc.

La tristessa ha envoltat aquesta darrera etapa com la serralada d'Atapuerca i els plans de Castella i Lleó. Pocs quilòmetres per despedir-me d'una de les experiències més fascinants de la meva vida.

Proxim capítol: demà.

Belorado - Atapuerca